L'oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix el medi ambient per partida doble. A més d'evitar que contamini rius, sòls o perjudiqui les canonades, s'aprofita per crear diversos productes ecològics, com biodièsel o sabons. Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, cada vegada més municipis i entitats catalanes posem en marxa algun sistema de recollida de l'oli usat per al seu posterior reciclatge.
Autor: Per ALEX Fernández Muerza
Tirar l'oli que fem servir per cuinar usat per la pica pot causar un important impacte en el medi ambient. A Catalunya, s'estima que dos terços d'aquest residu acaba a les clavegueres, de manera que ocasiona diversos perjudicis: embussos a les canonades, treball extra per a les plantes de tractament d'aigües residuals (les depuradores), augment de plagues urbanes, etc. S'estima que cada persona genera a l'any uns quatre litres d'oli domèstic usat. En total, Espanya mou uns 180 milions de litres d'oli vegetal usat anuals.
Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel.lícula superficial que afecta l'intercanvi d'oxigen i perjudica els éssers vius de l'ecosistema. Es calcula que un litre d'oli pot contaminar mil litres d'aigua.
L'oli industrial, com l'utilitzat en la maquinària pesada o en els cotxes, té encara pitjors conseqüències: dos litres són capaços de contaminar l'aigua d'una piscina olímpica o la superfície de dos camps de futbol. El seu elevat contingut en metalls pesants i la seva baixa biodegradabilitat el converteixen en una amenaça per als sòls, que poden perdre la seva fertilitat, i per a les aigües, tant superficials com subterrànies, on pot perdurar fins a 15 anys.
Aquesta contaminació es pot evitar amb el reciclatge, una pràctica ecològica que en el cas de l'oli usat té moltes possibilitats i beneficis. Per cada litre d'aquest residu es pot aconseguir un litre d'un biocombustible per a motors dièsel. L'avantatge és doble: s'evita el seu impacte en la natura i es crea una alternativa per reduir l'ús dels combustibles fòssils convencionals.
Diversos sistemes permeten fins i tot produir aquest biodièsel a casa, però s'aconsella la seva elaboració en plantes industrials específiques per consumir amb plenes garanties, com la de Montmeló (Barcelona).
L'oli usat té moltes sortides. Indústries tan diverses com la química, la cosmètica o la farmacèutica s'aprofiten d'aquest residu per elaborar adobs, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubricants, pintures, espelmes, etc. En alguns municipis, com a Montgai (Lleida), han posat en marxa un sistema de recollida d'olis usats per a la posterior transformació en sabons. No fa molts anys s'aprofitava a les cases per elaborar sabó casolà. Avui en dia, els partidaris d'una neteja ecològica a la llar adquireixen aquest tipus de sabons o els fan ells mateixos, amb sosa càustica que pot adquirir-se en qualsevol drogueria. Això sí, convé realitzar-lo amb precaució perquè és una substància molt corrosiva.
Com es recicla l'oli usat
Les deixalleries són instal.lacions públiques pensades per a dipositar residus domèstics contaminants, com l'oli, o voluminosos, però requereixen l'esforç del consumidor per desplaçar-se a ells, ja que en general hi ha pocs i una mica allunyats dels nuclis urbans.
Una opció més propera i pràctica per al consumidor són els contenidors urbans. Alguns municipis, com Logronyo, els situen en uns pocs llocs concrets, com grans superfícies comercials. En altres casos, com Bilbao, es col.loquen amb la resta de contenidors típics de reciclatge. La seva forma de distingir és variada, tant per la seva forma com pel seu color. De vegades, s'opta per tons vius com taronja o vermell i, altres vegades, s'utilitzen contenidors tipus amb el nom del residu destacat. En algunes poblacions es limita la seva entrega a certes hores específiques, com en Villa de Tegueste (Tenerife), però en altres, com Galdames (Biscaia), es pot lliurar a qualsevol hora del dia.
Els consumidors han de guardar-lo en uns envasos tancats que poden ser de diversos tipus. En alguns casos, el mateix consumidor ha de posar l'envàs (en general, ampolles de plàstic usades) per portar-lo al contenidor. En altres casos, els responsables del reciclatge lliuren envasos de diverses quantitats per homogeneïtzar el sistema de recollida.
L'oli que es pot reciclar és el vegetal sobrant de la cuina, de fregits, greixos i rostits, d'aliments enllaunats, mantega de porc, o greixos espatllades i caducades. No obstant això, no s'ha de dipositar en aquests contenidors l'oli de motor, greixos industrials o olis amb bases de petroli. En aquest cas, la legislació obliga els fabricants a fer-se càrrec d'aquests. Per a això, s'ha posat en marxa una entitat, SIGAUS, que l'any passat va recuperar, segons els seus responsables, 154.775 tones d'aquest residu, del qual un 70% va servir per obtenir nous olis.
En qualsevol cas, la conscienciació dels consumidors és essencial. A més de portar a reciclar el seu oli usat, es pot demanar als responsables institucionals que implantin algun sistema de recollida o que millorin el sistema que ja s'utilitza.
