Lletra: Joan Vilamala
Melodia: Joan Crosas
Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m’omple la joia,
com si em buida la tristor.
Vindran dies d’angoixa,
vindran dies d’il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui
decisió.
1a. Veu: 2a. Veu:
Però lluny, a l’horitzó
Amb la llum resplendent la força del vent
ja lliure de l’engany m'empeny endavant.
veuré milers com jo
Són els homes
que van vencen la por. que van vencen la por.
Alleugeriré el pas
És la joia i l'esperit la força i el crit
duent amb mi el sarró que em guia endavant.
i avivaré amb el cant
Tan lleuger com
el pas dels meus companys. el pas dels meus companys.
Vindran dies d’angoixa,
vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui
decisió.
Endavant!
