A principi del segle passat, ara ja fa moltes llunes, a Catalunya es van fundar els Minyons de Muntanya i la Germanor de Noies Guies. Tot i que el tema ja feia xup-xup des de temps enrere, aquest es pot considerar l’inici del moviment escolta a Catalunya.

La guerra civil espanyola va fer trontollar l’escoltisme a Catalunya. Ser escolta era perillós. Tot i així, un grup de valents i agosarats, entre ells Mn. Antoni Batlle, van continuar mantenint viva la flama de l’escoltisme a la clandestinitat, és a dir, sense que ningú ho sabés.

Quan van passar els anys de por i persecució, el moviment escolta va tornar a sortir a la llum. Des d’aleshores, ja ningú va poder qüestionar mai la importància de l’escoltisme a Catalunya. Nens i nenes, noies i nois i alguna bruixa i Mussol van viure, han viscut, viuen i viuran, segurament, alguns dels millors anys de les seves vides.

L’experiència va tenir tant d’èxit, que B. P. (com es coneixia Sir Robert Baden-Powell) va escriure el llibre Scouting for boys (Escoltisme per a nois). A partir d’aquí tot va anar rodat, i de mica en mica el moviment escolta va anar creixent, fins al punt que avui dia més de 40 milions de persones de totes les edats hi estan relacionades d’alguna manera.

Inicialment, l’escoltisme era només per a nois. No va ser fins al 1910 que Lady Olave (casada amb B. P.) va fer arrencar el “guiatge”, nom amb el qual es coneix l’escoltisme femení.

La missió de l’escoltisme

Ha plogut molt, i ara ja no se separa els nois de les noies i la part de la religió s’ha deixat més de banda, entre altres coses. Tot i així, l’escoltisme continua tenint una missió: formar els més joves per tal que siguin persones solidàries, responsables i compromeses que respectin la natura i participin en la construcció d’un món millor.

El testament de B. P.

Sir Robert Baden-Powell va morir, però va deixar escrit el que per a ell era l’escoltisme i un testament per als nois i noies.

Sembla que tinguin mal de coll, però no és així. El fulard és el símbol més evident per identificar un escolta. Això sí, tampoc feu com la Bruixa Enamorada, que cada vegada que veia un noi o una noia amb un mocador al coll li explicava les seves penes.

“Escolta” és el nom que reben els joves que formen part d’un moviment on es fomenta la vida en grup i el contacte amb la natura durant el temps lliure.

L'any 2007 varem celebrar els 100 anys del naixement del moviment escolta. Actualment hi ha 28 milions d’escoltes repartits entre 150 països. Segur que coneixes algú, vés que no siguis tu, que alguna vegada a passat per un cau. Com va néixer el moviment escolta? De què va? Ha arribat el moment d’enfilar-se a l’escombra i viatjar per la història de l’escoltisme.

Bé, doncs, aquesta és una d'aquelles història que la pròpia Àvia Alzina us explicarà si jaieu a la seva falda i l'escolteu atentament.

Tot va començar una tarda d'estiu mentres l'Àvia Alzina estava gaudint plàcidament d'una merescuda migdiada. Sentia de fons jugar i cantar els animals al seu voltant i aquella música encara l'endormiscava més. Però, de sobte va començar a sentir dos follets que es barallaven i perseguien fins que van xocar contra l'Àvia Alzina. Es va despertar del cop i li van caure un munt de fulles i aglans de l'ensurt que li havien donat que van anar a parar damunt del cap dels dos follets.

- Ai! – Van cridar els follets.

- Que us heu fet mal? – va preguntar l'Àvia Alzina.

Els follets es van aixecar, es van espolsar les fulles i la sorra i van contestar:

- No, no gaire…

- Què ha passat? – Els va preguntar.

I els follets van començar a parlar els dos a la vegada assenyelant-se l'un a l'altre.  Cada cop cridaven més i més fort i l'Àvia Alzina no entenia res; així que va deicidr interrompre'ls.

- Parleu d'un en un siusplau!

Els follets, avergonyits, van callar de cop i es van posar vermells. L'Àvia Alzina va suspirar. Segur que s'estaven barallant per unes cireretes d'arboç que van recollir o per si un havia begut més aigua de la font que l'altre. Ja els coneixia ja l'Àvia A… Oh! i tant que se'ls coneixia! Eren el follet dia i la folleta nit que sempre estaven com gat i gos barallant-se i molestant-se.

- Àvia Alzina… – va començar a dir la folleta nit – és que han arribat més follets al bosc i el dia vol que visquin amb ell però, jo…

- És que la nit diu que amb mi no es divertirien ni s'ho passarien bé. I això no és veritat! – va replicar el follet dia.

Aleshores, el vent va fer moure les fulles de l'Àvia Alzina i una suau remor acompanyada de reflexos del sol a les fulles va envoltar els follets que van quedar màgicament embadalits.

- Si voleu que tots els follets estiguin bé, poblats al bosc haureu de fer – va dir l'Àvia Alzina.

- Què vol dir això? – va preguntar la folleta nit.

- Segurament que hem de fer dos grups: uns que estiguin amb tu i uns altres amb mi – va contestar el follet dia. Altre cop va sonar el vent i aquella brillantor extranya els va envoltar.

- Però, per a que això vagi bé, quatre nromes haureu de seguir bé:

• Els follets i les folletes en els poblats aniran barrejats.
• Els follets grans i els follets petits també estaran repartits.
• Els germans es distribuiran com ho fan els meus aglans.
• Els follets de la mateixa escola es dividiran com l'estol quan vola.

I així ho van fer. Entre tots els follets van decidir quin follet aniria a cada poblat i ho van escriure en una gran full per a que així tothom ho recordés. Però, encara faltava un últim detall: el Nom. Com que el dia i la nit van ser els primers follets del bosc, van decidir anomenar-los Poblat del Sol i Poblat de la Lluna. I, des d'aleshores, cada cop que arriben o marxen follets del bosc els follets Dia i Nit, reuneixen tots els follets per decidir qui viurà al Poblat del Sol i qui al de la Lluna, sense oblidar mai allò que els va ensenyar l'àvia Alzina.

I, vosaltres? Ja heu fet els vostres poblats? No oblideu el que va dir l'Àvia Alzina: – Si voleu que tots els follets estiguin bé, poblats al bosc haureu de fer.

Però, per a que això vagi bé, quatre només haureu de seguir bé:

• Els follets i les folletes en els poblats aniran barrejats.
• Els follets grans i els follets petits també estaran repartits.
• Els germans es distribuiran com ho fan els meus aglans.
• Els follets de la mateixa escola es dividiran com l'estol quan vola.

Quan al cau marxem de campaments (ja sigui hivern, primavera o estiu) intentem viure la Natura en primera persona, intentant, sempre que ens és possible, gaudir-la al màxim estant amb unes condicions de seguretat òptimes dins la normativa vigent i respectuoses amb el medi ambient.

Algun dels objectius que ens plantegem en aquest sentit són:

• Planificar l'acampada. Decidir com distribuirem el campament (tenint en compte per on ve el vent, com es mou el sol durant el dia, on estan els corrents d'aigua…)

• No alterar el paisatge ni fer reguerots
  

• Utilitzar l’aigua racionalment
  

• Fer el clot de líquids lluny de corrents d’aigua i de fonts.
  

• No fer preses al riu
  

• Separar els residus
  

• Aprofitar per fer compost amb la matèria orgànica que es genera al campament
  

• Evitar utilitzar piles, i si s’ha de fer, que siguin recarregables
  

• No embrutar en general i sobretot tenir-ho molt present en fonts, rius i llacs
  

• Utilitzar detergents sense productes químics, fosfats… (en els paquets indica les quantitats)
  

• Escalfar l’aigua posant bidons negres al sol, o tenint l’aigua en una mànega llarga enrotllada al sol per dutxar-nos o cuinar
  

Quan comprem productes de comerç just  o aliments de cultiu ecològic o treballem l'hort amb el Follets i sopem aquells pèsols dels que hem tingut cura durant l'any, quan utilitzem bombetes de baix consum, quan apostem per empreses responsables o decidim invertir els nostres diners en la banca ètica som consumidors responsables.

Fins i tot quan per vacances, optem per un turisme sostenible o marxem de campaments gaudint de la natura o quan ens adherim a campanyes contra l’explotació laboral estàs actuant com un consumidor/ciutadà responsable.

El cau en el dia a dia intenta ser un consumidor responsable. Com ho fa?

A més a més de treballar amb els infants i joves hàbits de consum saludable, adquireix materials pel dia a dia de compra verda, entesa com la compra d'articles elaborats i distribuïts de forma respectuosa amb l'entorn.en el dia a dia.

Un exemple són tots aquells articles basats en el paper que tenen certificació ecològica Àngel Blau o FSC i TCF (si voleu saber-ne més d'aquests papers cliqueu aquí!).

L'oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix el medi ambient per partida doble. A més d'evitar que contamini rius, sòls o perjudiqui les canonades, s'aprofita per crear diversos productes ecològics, com biodièsel o sabons. Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, cada vegada més municipis i entitats catalanes posem en marxa algun sistema de recollida de l'oli usat per al seu posterior reciclatge. 

Autor: Per ALEX Fernández Muerza

Tirar l'oli que fem servir per cuinar usat per la pica pot causar un important impacte en el medi ambient. A Catalunya, s'estima que dos terços d'aquest residu acaba a les clavegueres, de manera que ocasiona diversos perjudicis: embussos a les canonades, treball extra per a les plantes de tractament d'aigües residuals (les depuradores), augment de plagues urbanes, etc. S'estima que cada persona genera a l'any uns quatre litres d'oli domèstic usat. En total, Espanya mou uns 180 milions de litres d'oli vegetal usat anuals.

Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel.lícula superficial que afecta l'intercanvi d'oxigen i perjudica els éssers vius de l'ecosistema. Es calcula que un litre d'oli pot contaminar mil litres d'aigua.

L'oli industrial, com l'utilitzat en la maquinària pesada o en els cotxes, té encara pitjors conseqüències: dos litres són capaços de contaminar l'aigua d'una piscina olímpica o la superfície de dos camps de futbol. El seu elevat contingut en metalls pesants i la seva baixa biodegradabilitat el converteixen en una amenaça per als sòls, que poden perdre la seva fertilitat, i per a les aigües, tant superficials com subterrànies, on pot perdurar fins a 15 anys.

Aquesta contaminació es pot evitar amb el reciclatge, una pràctica ecològica que en el cas de l'oli usat té moltes possibilitats i beneficis. Per cada litre d'aquest residu es pot aconseguir un litre d'un biocombustible per a motors dièsel. L'avantatge és doble: s'evita el seu impacte en la natura i es crea una alternativa per reduir l'ús dels combustibles fòssils convencionals.

Diversos sistemes permeten fins i tot produir aquest biodièsel a casa, però s'aconsella la seva elaboració en plantes industrials específiques per consumir amb plenes garanties, com la de Montmeló (Barcelona).

L'oli usat té moltes sortides. Indústries tan diverses com la química, la cosmètica o la farmacèutica s'aprofiten d'aquest residu per elaborar adobs, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubricants, pintures, espelmes, etc. En alguns municipis, com a Montgai (Lleida), han posat en marxa un sistema de recollida d'olis usats per a la posterior transformació en sabons. No fa molts anys s'aprofitava a les cases per elaborar sabó casolà. Avui en dia, els partidaris d'una neteja ecològica a la llar adquireixen aquest tipus de sabons o els fan ells mateixos, amb sosa càustica que pot adquirir-se en qualsevol drogueria. Això sí, convé realitzar-lo amb precaució perquè és una substància molt corrosiva.

Com es recicla l'oli usat

Les deixalleries són instal.lacions públiques pensades per a dipositar residus domèstics contaminants, com l'oli, o voluminosos, però requereixen l'esforç del consumidor per desplaçar-se a ells, ja que en general hi ha pocs i una mica allunyats dels nuclis urbans.

Una opció més propera i pràctica per al consumidor són els contenidors urbans. Alguns municipis, com Logronyo, els situen en uns pocs llocs concrets, com grans superfícies comercials. En altres casos, com Bilbao, es col.loquen amb la resta de contenidors típics de reciclatge. La seva forma de distingir és variada, tant per la seva forma com pel seu color. De vegades, s'opta per tons vius com taronja o vermell i, altres vegades, s'utilitzen contenidors tipus amb el nom del residu destacat. En algunes poblacions es limita la seva entrega a certes hores específiques, com en Villa de Tegueste (Tenerife), però en altres, com Galdames (Biscaia), es pot lliurar a qualsevol hora del dia.

Els consumidors han de guardar-lo en uns envasos tancats que poden ser de diversos tipus. En alguns casos, el mateix consumidor ha de posar l'envàs (en general, ampolles de plàstic usades) per portar-lo al contenidor. En altres casos, els responsables del reciclatge lliuren envasos de diverses quantitats per homogeneïtzar el sistema de recollida.

L'oli que es pot reciclar és el vegetal sobrant de la cuina, de fregits, greixos i rostits, d'aliments enllaunats, mantega de porc, o greixos espatllades i caducades. No obstant això, no s'ha de dipositar en aquests contenidors l'oli de motor, greixos industrials o olis amb bases de petroli. En aquest cas, la legislació obliga els fabricants a fer-se càrrec d'aquests. Per a això, s'ha posat en marxa una entitat, SIGAUS, que l'any passat va recuperar, segons els seus responsables, 154.775 tones d'aquest residu, del qual un 70% va servir per obtenir nous olis.

En qualsevol cas, la conscienciació dels consumidors és essencial. A més de portar a reciclar el seu oli usat, es pot demanar als responsables institucionals que implantin algun sistema de recollida o que millorin el sistema que ja s'utilitza.

L'aigua ha estat considerada durant molts anys com un recurs renovable. El seu ús no es veia limitat pel perill d'esgotament que afecta, per exemple, als jaciments minerals. Els texts de l'escola parlen, precisament, del "cicle de l'aigua" que, a través de l'evaporació i la pluja, retorna l'aigua ales seves fonts per engrandir els seus rius, llacs i aqüífers subterranis…. i torna a començar.

I ha estat així mentre s'ha mantingut un equilibri en el que el volum d'aigua utilitzada no era superior al que aquell cicle de l'aigua reposava.Però el consum d'aigua s'ha disparat a escala planetària. Cada 20 anys , s'ha anat doblant degut a l'excés de consum per part dels països desenvolupats i l'augment demogràfic, amb les conseqüents necessitat d'aliment.

Si vols saber-ne més o vols recursos per treballar amb els infants, juga amb el laboratori de l'aigua que ens proposa l'Agència Catalana de l'Aigua:

Laboratori de l'aigua Joc interactiu amb fitxes i experiments