Sembla que tinguin mal de coll, però no és així. El fulard és el símbol més evident per identificar un escolta. Això sí, tampoc feu com la Bruixa Enamorada, que cada vegada que veia un noi o una noia amb un mocador al coll li explicava les seves penes.

“Escolta” és el nom que reben els joves que formen part d’un moviment on es fomenta la vida en grup i el contacte amb la natura durant el temps lliure.

L’any 2007 varem celebrar els 100 anys del naixement del moviment escolta. Actualment hi ha 28 milions d’escoltes repartits entre 150 països. Segur que coneixes algú, vés que no siguis tu, que alguna vegada a passat per un cau. Com va néixer el moviment escolta? De què va? Ha arribat el moment d’enfilar-se a l’escombra i viatjar per la història de l’escoltisme.

Bé, doncs, aquesta és una d'aquelles història que la pròpia Àvia Alzina us explicarà si jaieu a la seva falda i l'escolteu atentament.

Tot va començar una tarda d'estiu mentres l'Àvia Alzina estava gaudint plàcidament d'una merescuda migdiada. Sentia de fons jugar i cantar els animals al seu voltant i aquella música encara l'endormiscava més. Però, de sobte va començar a sentir dos follets que es barallaven i perseguien fins que van xocar contra l'Àvia Alzina. Es va despertar del cop i li van caure un munt de fulles i aglans de l'ensurt que li havien donat que van anar a parar damunt del cap dels dos follets.

- Ai! – Van cridar els follets.

- Que us heu fet mal? – va preguntar l'Àvia Alzina.

Els follets es van aixecar, es van espolsar les fulles i la sorra i van contestar:

- No, no gaire…

- Què ha passat? – Els va preguntar.

I els follets van començar a parlar els dos a la vegada assenyelant-se l'un a l'altre.  Cada cop cridaven més i més fort i l'Àvia Alzina no entenia res; així que va deicidr interrompre'ls.

- Parleu d'un en un siusplau!

Els follets, avergonyits, van callar de cop i es van posar vermells. L'Àvia Alzina va suspirar. Segur que s'estaven barallant per unes cireretes d'arboç que van recollir o per si un havia begut més aigua de la font que l'altre. Ja els coneixia ja l'Àvia A… Oh! i tant que se'ls coneixia! Eren el follet dia i la folleta nit que sempre estaven com gat i gos barallant-se i molestant-se.

- Àvia Alzina… – va començar a dir la folleta nit – és que han arribat més follets al bosc i el dia vol que visquin amb ell però, jo…

- És que la nit diu que amb mi no es divertirien ni s'ho passarien bé. I això no és veritat! – va replicar el follet dia.

Aleshores, el vent va fer moure les fulles de l'Àvia Alzina i una suau remor acompanyada de reflexos del sol a les fulles va envoltar els follets que van quedar màgicament embadalits.

- Si voleu que tots els follets estiguin bé, poblats al bosc haureu de fer – va dir l'Àvia Alzina.

- Què vol dir això? – va preguntar la folleta nit.

- Segurament que hem de fer dos grups: uns que estiguin amb tu i uns altres amb mi – va contestar el follet dia. Altre cop va sonar el vent i aquella brillantor extranya els va envoltar.

- Però, per a que això vagi bé, quatre nromes haureu de seguir bé:

• Els follets i les folletes en els poblats aniran barrejats.
• Els follets grans i els follets petits també estaran repartits.
• Els germans es distribuiran com ho fan els meus aglans.
• Els follets de la mateixa escola es dividiran com l'estol quan vola.

I així ho van fer. Entre tots els follets van decidir quin follet aniria a cada poblat i ho van escriure en una gran full per a que així tothom ho recordés. Però, encara faltava un últim detall: el Nom. Com que el dia i la nit van ser els primers follets del bosc, van decidir anomenar-los Poblat del Sol i Poblat de la Lluna. I, des d'aleshores, cada cop que arriben o marxen follets del bosc els follets Dia i Nit, reuneixen tots els follets per decidir qui viurà al Poblat del Sol i qui al de la Lluna, sense oblidar mai allò que els va ensenyar l'àvia Alzina.

I, vosaltres? Ja heu fet els vostres poblats? No oblideu el que va dir l'Àvia Alzina: – Si voleu que tots els follets estiguin bé, poblats al bosc haureu de fer.

Però, per a que això vagi bé, quatre només haureu de seguir bé:

• Els follets i les folletes en els poblats aniran barrejats.
• Els follets grans i els follets petits també estaran repartits.
• Els germans es distribuiran com ho fan els meus aglans.
• Els follets de la mateixa escola es dividiran com l'estol quan vola.

Algun dels objectius que ens plantejem en aquest sentit són:

• Planificar l’acampada. Decidir com distribuirem el campament (tenint en compte per on ve el vent, com es mou el sol durant el dia, on estan els corrents d’aigua…)
• No alterar el paisatge ni fer reguerots
  
• Utilitzar l’aigua racionalment
  
• Fer el clot de líquids lluny de corrents d’aigua i de fonts.
  
• No fer preses al riu
  
• Separar els residus
  
• Aprofitar per fer compost amb la matèria orgànica que es genera al campament
  
• Evitar utilitzar piles, i si s’ha de fer, que siguin recarregables
  
• No embrutar en general i sobretot tenir-ho molt present en fonts, rius i llacs
  
• Utilitzar detergents sense productes químics, fosfats… (en els paquets indica les quantitats)
  
• Escalfar l’aigua posant bidons negres al sol, o tenint l’aigua en una mànega llarga enrotllada al sol per dutxar-nos o cuinar
  

Fins i tot quan per vacances, optem per un turisme sostenible o marxem de campaments gaudint de la natura o quan ens adherim a campanyes contra l’explotació laboral estàs actuant com un consumidor/ciutadà responsable.

El cau en el dia a dia intenta ser un consumidor responsable. Com ho fa?

A més a més de treballar amb els infants i joves hàbits de consum saludable, adquireix materials pel dia a dia de compra verda, entesa com la compra d'articles elaborats i distribuïts de forma respectuosa amb l'entorn.en el dia a dia.

Un exemple són tots aquells articles basats en el paper que tenen certificació ecològica Àngel Blau o FSC i TCF (si voleu saber-ne més d'aquests papers cliqueu aquí!).

I ha estat així mentre s'ha mantingut un equilibri en el que el volum d'aigua utilitzada no era superior al que aquell cicle de l'aigua reposava.Però el consum d'aigua s'ha disparat a escala planetària. Cada 20 anys , s'ha anat doblant degut a l'excés de consum per part dels països desenvolupats i l'augment demogràfic, amb les conseqüents necessitat d'aliment.

Si vols saber-ne més o vols recursos per treballar amb els infants, juga amb el laboratori de l'aigua que ens proposa l'Agència Catalana de l'Aigua:

Laboratori de l'aigua Joc interactiu amb fitxes i experiments

Les 3 R!

• R1:  Reduir.
  

Reduir la quantitat d'energia que consumim cada dia. Com? fent servir el transport públic semrpe que poguem evitant així emissions de CO2, fent servir paper d'embalar enlloc de cartolines, que 

• R2: Reutilitzar.
  

Assegurar-nos que tot allò que llencem no ho podem tornar a fer servir i estalviar així costos i consum d'energia innecessaris (el consum d'energia que ens estalviem és el que es gastaria si en fèssim servir un de nou)

• R3: Reciclar.
  

Reciclar és convertir. És el pas següent que fem després de reutilitzar un producte. El reciclem per poder-lo tornar a fer servir, li donem una vida nova.

El cas més clar és el del paper: lLs problemes ecològics associats al paper són l'elevat  consum de recursos (fusta, aigua i energia), la càrrega contaminant de les aigües residuals i le emissions producides durant el procés de blanqueig (fet amb clor o derivats del clor).

A l'agrupament fem servir paper 100% reciclat amb certificació ecològica Àngel Blau que ens assegura que el paper és 100% reciclat, produït amb fibres provinents de paper usat (post-consum), blanquejat sense clor i que compleixen les normes de qualitat DIN 19309 (apte per a fotocopiadores).

El paper 100% reciclat és el que estalvia més recursos (la matèria primera és el paper vell), però si et cal paper blanc la millor opció és lepaper amb denominació FSC i TCF, fa que la pasta de paper que serveix de matèria primera prové de plantacions forestals certificades o boscos gestinonats sosteniblement i ha estat blanquejada sense clor.

  Si vols aprendre més coses sobre el reciclatge pots jugar amb aquestes aplicacions que ens proposa l'Agència de Residus de Catalunya:

   El joc del reciclatge

   Joc del Residu al recurs

 Per poder jugar heude tenir instal·lat el Flash Player de MAcromedia. Si no el teniu instal·lat, el podeu descarregar seguint aquest enllaç.

La major part de l’oxigen que respirem prové del plàncton dels oceans del món i dels frondosos boscos d’arreu del planeta. Les fruites i les verdures que mengem les pol·linitzen les abelles, i l’aigua que bevem és part d’un gran cicle global que ens involucra amb els núvols, les pluges, les glaceres, els rius i els oceans.

La nostra dieta depèn completament de les plantes i dels animals que ens envolten, des dels camps que ens proveeixen d’arròs i blat, fins al peix i la carn, sigui salvatge o de granja. El nostre cos conté més de cent bilions de cèl·lules que estan connectades a tot el que ens envolta i a la meravellosa complexitat del món i el seu sistema atemporal. Compartim els nostres àtoms amb cada ésser i objecte del món natural, som vells i inconcebiblement joves alhora. La biodiversitat és vida, la nostra vida és biodiversitat i nosaltres som biodiversitat.

Compartim la vida amb més de tretze milions d’espècies diferents, incloses les plantes, els animals i els bacteris, de les quals només prop de dos milions tenen nom o han estat identificades. Aquest increïble sistema natural és un tresor de valor incalculable, on es fonamenta el benestar de les persones. Aquests milions de veïns ens aporten el menjar, l’aigua i l’aire que respirem –són els elements bàsics de la vida.

A més, ens proporcionen les fustes i els materials vegetals per a mobiliari, construccions i combustibles; els mecanismes que regulen el clima, controlen les riuades i reciclen les nostres deixalles, i els principis bàsics i químics de les medicines. Podem donar la biodiversitat per feta, i, com que ens envolta per totes bandes, fins i tot ens en podem oblidar fàcilment, oblidar que en formem part i que no podem viure’n deslligats.

La contribució de la biodiversitat a les nostres vides no és només pràctica, física o útil, també és cultural. La diversitat del món natural ha estat una font constant d’inspiració a través de la història de la humanitat, ha influenciat les tradicions, ha estat el camí pel qual la societat ha evolucionat i ha aconseguit els béns i els serveis bàsics amb què mercadejar i construir l’economia. La desaparició d’una sola espècie és una pèrdua de valor incalculable i ens fa més pobres.

La pèrdua d’una espècie simbòlica no és només una tragèdia cultural, és un fet determinant que mina la nostra pròpia supervivència. La bellesa i la generositat del món natural estan amenaçades per les activitats humanes. Tales abusives i incendis forestals, dessecació i degradació de zones humides, intensificació de l’agricultura intensiva, contaminació difusa, sobrepesca, impactes del canvi climàtic…, tot plegat està destruint la biodiversitat.

Podem aturar aquesta pèrdua de biodiversitat? La pregunta és: ho farem? L’Any Internacional de la Diversitat Biològica és una oportunitat per demostrar que sí que podem.