Lam, Sol, Lam

Era el segle XIX,

Do, Fa, Do

i amb el nom d’en Joan Serra

Mim, Fa, Mim, Mi7

es coneix un bandoler

Lam, Rem, Lam

per a tothom ” en la Pera”.

Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tant gemecs que allà han pregat:
pietat, pietat.

- No em mateu, ——————-> Lam,Sol, Lam
que tinc dos fills i una esposa, —–> Do, Fa, Do
us daré tot mon diner, ————-> Mi7, Lam
però no em claveu eixa daga. ——> Re7, Fa, Sol

No en mateu, ———————-> Lam, Sol, Lam
us demano per ma mare! ———–> Do, Fa, Do
- Reseu l’últim “Crec en Déu”. ——> Mim, Fa, Mi
- Pietat, pietat. ———————> Lam, Rem, Lam

L’endemà de bon matí
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.

Però ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
fendirà el cel un nou crit,
pietat, pietat.

- No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.

No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l’últim “Crec en Déu”.
- Pietat, pietat.

Però en Joan Serra,
avui no ha tingut més sort,
dos soldats l’han pres ben fort
i ara jèu entre barrots.

L’endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en la Pera dóna un crit,
és l’última pregària.

-Quan jo sigui ben mort
i penjat de l’alta forca
i defalleixi mon cor
i m’aneu a posar a la fossa,

que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer.