Temps era temps hi havia Lam Sol

en un poblet medieval Rem Mi7

un baró de mala jeia Lam Sol

que a tothom volia mal Rem Mi7

amb carrossa d’or i plata Lam Sol

passejava tot superb Rem Mi7

pel seu terme que moria Lam Sol

d’esquifit i famolenc Rem Mi7

 

Xics i grans mig morts de gana Lam Sol

li sortien al seu pas Rem Mi7

demanant-li amb ulls plorosos Lam Sol

que tingués d’ells pietat, Rem Mi7

però ell somreia i burleta Lam Rem

els cridava amb veu de tro: Sol Mi7

“a pencar males abelles Lam Sol

necessito molt més or-” Rem Mi7

els diumenges a la tarda

organitzava un gran joc:

-“Vilatans, vinga, a la festa

a la festa de la mort!

vull setze joves per banda,

amb espases i garrots

a fer d’escacs a la plaça

i que guanyin els més forts”

Xics i grans mig morts de pena

li sortien al seu pas

demanant-li amb ulls plorosos

que tingués d’ells pietat,

però ell somreia

i burleta els cridava amb veu de tro:

-“A jugar, vatua l’olla,

que a mi m’agrada aquest joc!-”

Un joglar passà pel poble,

avançada la tardor

que amb senzilla veu cantava

i així deia la cançó:

“Ai del poble, ai, de la vila

que té un lladre per senyor,

si vol pau que sigui justa

l’haurà de guanyar amb suor”

 

Xics i grans tots l’escoltaven

li donaven la raó

els naixia l’esperança

i van anar a trobar el baró,

però ell somreia i burleta

els cridava amb veu de tro:

-“Us faré tallar una orella

si escolteu al trobador-”

Els vilatans es negaren

a pagar més els tributs,

a palau armats anaren

i parlaren sense embuts.

“-No et volem per baró nostre,

no et volem, ves-te’n d’aquí

que si et quedes, ai de tu,

a la forca has de morir-”

Xics i grans tots a la una

li cantaven la cançó:

”Ai del poble, ai de la vila

que té un lladre per senyor…”

però ell callava i de ràbia

se li corsecava el cor,

mentre el poble repetia

la cançó del trobador.