Temps era temps hi havia —————————–> Lam
en uns poblet medieval———————————> Sol, Lam
un baró de mala jeia———————————–> Sol, Do
que a tothom volia mal,——————————–> Mi, Lam
amb carrossa d'or i plata
passejava tot superb
pel seu poble que moria
d'esquifit i famolenc.
Xics i grans, mig morts de gana,———————–> Lam
li sortien al seu pas————————————> Sol
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat, ——————————-> Mi
però ell somreia, ————————————–> Lam
i burleta, els cridava amb veu de tro: ——————> Sol, Mi
A pencar, males abelles, ——————————> Lam
necessito molt més or ———————————> Mi, Lam
Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc:
"Vilatans, vinga, a la festa,
a la festa de la mort.
Vull setze joves per banda,
amb espases i garrots,
a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"
Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas,
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat,
però ell somreia
i burleta els cridava amb veu de tro:
"A jugar, vatua l'olla,
que a mi m'agrada aquest joc!".
Un joglar passà pel poble,
avançada la tardor,
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor".
Xics i grans tots l'escoltaven,
li donaven la raó,
els naixia l'esperança,
van anar a trobar el baró,
però ell somreia i burleta,
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
si escolteu el trobador"
Els vilatans es negaren
a pagar més els tributs,
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre,
no et volem, vés-te'n d'aquí,
que si et quedes, ai de tu!,
a la forca has de morir."
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó:
"Ai, del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor".
I ell callava i de ràbia
se li corsecava el cor,
mentre el poble repetia
la cançó del trobador:
"Ai, del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor" (bis)
