Nosaltres som biodiversitat.
La major part de l’oxigen que respirem prové del plàncton dels oceans del món i dels frondosos boscos d’arreu del planeta. Les fruites i les verdures que mengem les pol·linitzen les abelles, i l’aigua que bevem és part d’un gran cicle global que ens involucra amb els núvols, les pluges, les glaceres, els rius i els oceans.
La nostra dieta depèn completament de les plantes i dels animals que ens envolten, des dels camps que ens proveeixen d’arròs i blat, fins al peix i la carn, sigui salvatge o de granja. El nostre cos conté més de cent bilions de cèl·lules que estan connectades a tot el que ens envolta i a la meravellosa complexitat del món i el seu sistema atemporal. Compartim els nostres àtoms amb cada ésser i objecte del món natural, som vells i inconcebiblement joves alhora. La biodiversitat és vida, la nostra vida és biodiversitat i nosaltres som biodiversitat.
Compartim la vida amb més de tretze milions d’espècies diferents, incloses les plantes, els animals i els bacteris, de les quals només prop de dos milions tenen nom o han estat identificades. Aquest increïble sistema natural és un tresor de valor incalculable, on es fonamenta el benestar de les persones. Aquests milions de veïns ens aporten el menjar, l’aigua i l’aire que respirem –són els elements bàsics de la vida.
A més, ens proporcionen les fustes i els materials vegetals per a mobiliari, construccions i combustibles; els mecanismes que regulen el clima, controlen les riuades i reciclen les nostres deixalles, i els principis bàsics i químics de les medicines. Podem donar la biodiversitat per feta, i, com que ens envolta per totes bandes, fins i tot ens en podem oblidar fàcilment, oblidar que en formem part i que no podem viure’n deslligats.
La contribució de la biodiversitat a les nostres vides no és només pràctica, física o útil, també és cultural. La diversitat del món natural ha estat una font constant d’inspiració a través de la història de la humanitat, ha influenciat les tradicions, ha estat el camí pel qual la societat ha evolucionat i ha aconseguit els béns i els serveis bàsics amb què mercadejar i construir l’economia. La desaparició d’una sola espècie és una pèrdua de valor incalculable i ens fa més pobres.
La pèrdua d’una espècie simbòlica no és només una tragèdia cultural, és un fet determinant que mina la nostra pròpia supervivència. La bellesa i la generositat del món natural estan amenaçades per les activitats humanes. Tales abusives i incendis forestals, dessecació i degradació de zones humides, intensificació de l’agricultura intensiva, contaminació difusa, sobrepesca, impactes del canvi climàtic…, tot plegat està destruint la biodiversitat.
Podem aturar aquesta pèrdua de biodiversitat? La pregunta és: ho farem? L’Any Internacional de la Diversitat Biològica és una oportunitat per demostrar que sí que podem.
