<<tornar al cançoner

Do Re  Fa  Do
Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
Re  Fa  Do
cal que amb una esperança trenqui la tristor
lam mim lam mim
faré una cabana de pedra i de fang
Fa  Do  Sol
on la terra em doni el seu guany

lam mim
CLAVARÉ LES MEVES ARRELS
lam mim
CREIXENT DE CARA AL CEL
Fa  Sol  Do  Mi7
DONARÉ FRUIT ABUNDÓS
lam mim
I L’HIVERN EM DESPULLARÀ
lam mim
DE NEU EM COBRIRÀ
Fa  Re  Sol  Sol7
NEU QUE ES FONDRÀ A POC A POC

Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran,
però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós
i l’hivern els despullarà
de neu els cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor